dimecres, 28 d’abril del 2010

El meu Sant Jordi " CORRER PER SER FELIÇ "


"Per què correm? Per què desafiem el temps i sortim de la comoditat de les nostres cases per anar a fer quilòmetres i complir un pla d'entrenament al qual no ens obliga ningú? Què trobem en el fet de córrer? Aquesta és la pregunta que tantes i tantes vegades ens han fet per tot arreu els que no corren, els companys de feina, els amics o, fins i tot, la família. Una pregunta difícil de contestar perquè porta incoporada tota una filosofia de vida, una filosofia que només entenem els que correm".

Amb la fita impressionant de noranta-nou maratons a les cames per tots els continents, el periodista Arcadi Alibés explica l'èpica i la filosofia de la cursa, la mentalitat dels corredors, les experiències més insòlites i, alhora, a través de les seves vivències, ens ofereix un manual pràctic per córrer maratons, just abans de disputar la que farà cent.


Aqui us deixo la sinopsis del meu llibre de Sant jordi.... 

diumenge, 25 d’abril del 2010

Queralbs-Nuria-"intent 9 creus"- Queralbs




Ahir al vespre sense plans, encara per decidir si sortir amb bici,descansar, ... a l'espera del temps a veure com es llevaba... Em truca en Xavi, i em proposa anar a Nuria. Sense pensar-mo ja li dic un SI!!!, tenia moltes ganes de fer-ho. I se que amb ell serà un bon ritme.

Aixi que avui sonava a 2/4 de 7 el despertador, tenia moltes ganes de decobrir el GR de  Queralbs-Nuria. Al mati ven d'hora ultims preparatius, nervis, i amb molesties despres de dilluns pujar al Matagalls, em queda molt per entrenar.... Em fare amic de les agulletes...
A les 9 començem a pujar, en Xavi em fa portar un ritme molt alegre que gairebé no em deixa xerrar gaire, un tros amunt anem trobant gent, i aixo es magnífic, veure gent com tu entrenant, et carrega les piles!!!!

En fi molt bones sensacions.....Unes vistes espectaculars, la riera baixava plena, un cop dalt a Nuria, quatre queixalades i porvem de pujar fins a Nou Creus, pero el calçat no era l'idoni, i la neu era un problema, total que arribem fins aal trencant de Nou fonts, Nou Creus, i decidim tornar a baixar, I petit incident, rellisco i primera topada de morros a terra fent runnig!!! jajaja
Amb bici no caic, pero corrents avui ja tenim els genolls pelats! S'ha d'anar amb 4 ulls...

Esper-ho no afluixar aquest ritme, em sento amb ganes!


dilluns, 19 d’abril del 2010

1era Pujada al Matagalls " Corrent"


Avui al mati, en vistes del bon dia que feia, m'he animat a pujar al Matagalls, crec que tenim un bon cim per entrenar, i aixi ha set!
A les 11.00 del mati amunt direcció Collformic, el dia pintaba molt be, i no hi havia transit de pixapins del cap de setmana, aixi que gairebe tenia tot el cami per mi. 
Un cop alla, i un previ escalfament he començat a pujar per la pista, fins al coll de la Barraca, un cop alla ja pel dret. Hi havia trossos on era imposible correr ( per mi ). El tros despres del pla.
Aixi que els temps han sigut 

Pujada: 44:31 min - 5.92km
Baixada: 27:30 min - 4.47km

dilluns, 12 d’abril del 2010

Eternal Runnig Castellbisbal






Primera aventura a la Eternal Runnig....

En poques paraules impresionant, m'ho vaig pasar com un nen petit dins un bassal d'aigua, un ambient d'escandol, la gent disposada a tot, i unes disfresses d'allò més escandaloses.
Nosaltres anavem de tortuges ninja, em vaig sorpendre quan ens varen dir, que si voliem 120€!!!!

Premi a la millor disfressa.....!!!!! Però el fet desperar bruts, molls, ple de fang.... 
En definitiva, repetiré, sense dubte una experiencia que val la pena provar.

1er entreno Mitja de Aiguafreda



Fa pocs dies que em vaig animar a fer la meva primera mitja de muntanya, va ser un previ entreno per veure les sensacions....

Realment no m'esperava que fos tan "dur", psicologicament has d'estar bastant preparat, i la mentalitat ha de ser de volguer sempre més...., Amb la companyia den Xavi i en Xevi Cantal, entre uns i els altres varem portar un bon ritme, trossos on era imposible correr, i unes baixades, on encara em queda molt per apendre.

En definitiva la meva primera mitja de muntanya sense competir, bones sensacions....

PD: Com a conseqüencia, una ungla del peu, la tinc negre, no se si dels mitjons, de no saber baixar, o de que....